Titulo:
Agentes sociales y tendencias urbanísticas: hegemonía inmobiliaria y pérdida de urbanidad
Un cambio radical de la cultura urbanística
No es posible una deriva urbanistica como la que se esta instalando sin la complicidad de una superestructura ideológica ampliamente compartida. En estos momentos el discurso sobre la ciudad es una espesa nebulosa de conceptos en la que el objeto, los objetivos, los agentes y los instrumentos se confunden para contribuir a legitimar un amplio abanico de prácticas inmobiliarias que se han convertido en hegemónicas.
Para ocultar la verdadera naturaleza de esas prácticas cada vez más alejadas de las necesidades sociales reales, de los verdaderos objetivos cívicos, o de las exigencias de la sostenibilidad que perfilan el teatro urbano del siglo XXI, se ha elaborado una cultura urbanística que ha desplazado su centro de interés desde la vida cívica y la ciudad entendida como su dimensión material histórica y como construcción colectiva, hacia los mecanismos de producción del espacio construido por los agentes privados. Ni siquiera se incluye entre sus objetivos hacer de la ciudad un eficiente ingenio productivo, sino un controlador de lo que fluye aguas abajo de esos procesos de producción. Por lo que a los instrumentos se refiere, se ha sustituido el Plan como proyecto social de convivencia y de vida cívica, como lugar para el consenso entre los diversos agentes, por la gestión del suelo, con el pretexto de sustraerlo a los avatares sesgados del mercado, o por gestos puntuales de carácter emblemático, es decir, publicitario, destinados a dar prestigio al grupo hegemónico que gobierna la ciudad. Desregulación de la producción de suelo y arquitectura de autor para ciertas piezas de propaganda asociadas al operativo inmobiliario son los dos pilares de esta nueva cultura.
Este desplazamiento ideológico ya ha sido introducido en las instituciones que gobiernan el territorio y la ciudad, y forma parte de los mecanismos que regulan su construcción tanto en el nivel estatal como en el nivel local, donde las diversas comunidades ya han adecuado en mayor o menor grado sus legislaciones urbanísticas a esta exigencia.
De una forma esquemática, puede decirse que la cultura urbanística lejos de indagar qué clase de ciudad y de vida ciudadana podría corresponder a nuestro actual estado de civilización y a nuestros compromisos con el mundo físico y los demás pueblos del planeta, y buscar la manera de convertirla en un proyecto de amplio espectro social, se centra en liberar al agente urbanizador (entronizado ya con nombre propio en nuestro sistema regulador) de las trabas históricas que suponían los propietarios del suelo y los Planes, con el pretexto de que sólo así se facilitaría la suficiente producción del suelo que pudiera abaratar el precio final de la vivienda, como producto inmobiliario fundamental de referencia; como si les interesara verdaderamente bajar el precio de la vivienda.
Esta versión mercantilista del enfrentamiento que desde el novecientos oponía la renta de la tierra al desarrollo urbano y que se ha venido a ampliar ya a finales del siglo XX mediante la inclusión de la propia planificación urbana en la lista de los `enemigos del progreso', cuenta con una aceptación muy amplia entre los diversos actores sociales que sorprende y que se corresponde mal con su vulgaridad teórica y su sistemática incapacidad para explicar los procesos en curso.
En el fondo se ha exagerado intencionadamente cierto sentimiento fatalista respecto a las leyes del mercado que dominan el despliegue en el universo local y respecto a las estructuras económicas que asignan el papel de la ciudad y sus territorios en el teatro internacional, reduciendo los gestos de autonomía de la sociedad ciudadana a eliminar barreras a ese despliegue y a buscar una mejor suerte en el reparto con ceremonias propiciatorias: infraestructuras de última generación y arquitecturas de excelencia. Parece que los equilibrios sociales y la dimensión ecológica de la forma de vida y del funcionamiento de la ciudad no son valores que se coticen en esa bolsa internacional de la competitividad urbana; tampoco buscar un espacio productivo eficiente y sostenible con opciones de trabajo alternativas en un escenario que cada vez se aleja más del pleno empleo fordista.
Las viejas alianzas locales para el crecimiento que con mayor o menor participación de los ciudadanos y del poder público habían dirigido, con fortuna diversa pero con modelos precisos, la construcción del universo urbano desde mediados de los 50 hasta los años 70, se han visto muy simplificadas en su composición hasta no quedar más que un apretado núcleo hegemónico formado por la alianza de algunos agentes financieros con la promoción inmobiliaria y las empresas de construcción, de manera que se confunden con frecuencia sus funciones y sus intereses.
De esta nueva hegemonía han sido excluidos los patronos de la industrialización fordista (con la excepción del sector de la energía que aumenta su poder en un mundo cada vez más dilapidador), entre otras cosas porque ese cuerpo productivo es quizá el que mayores transformaciones ha sufrido. Las fragmentaciones de los procesos de producción y su redimensionamiento geográfico han perdido su base local e incluso nacional y con ella los intereses en el gobierno de la ciudad y sus territorios urbanizados, que ahora pasan a los agentes dedicados a la distribución y al control de los procesos aguas abajo de la producción, es decir, la comercialización y el sector logístico.
Con estos agentes también realiza alianzas estratégicas el sector financiero y el inmobiliario: así se entiende, por ejemplo, el proyecto del futuro complejo aeroportuario de Madrid y toda una serie de promociones de paquetes de urbanización en los que siempre se incluye, infraestructuras de transporte, un buen número de viviendas, un gran centro comercial y una instalación múltiple de ocio, o sea, un conglomerado estereotipado que permite hablar de `apuestas culturales' en la sociedad del ocio y situarlas en cualquier punto del territorio de forma absolutamente dispersa. En cierto modo, el otro grupo en ascenso, que es el de las comunicaciones y los media, se vincula con esta explosión cultural y encuentra su mejor campo de crecimiento en el modelo disperso de urbanización.
También se ven reforzadas las actividades de gestión y dirección de ese nuevo cuerpo productivo internacional que presionan sobre el espacio central (direccional) de las ciudades generando algunas expectativas inmobiliarias que dependen de la posición que vaya ocupando la ciudad en la cadena de control planetario.
El viejo poder público de la ciudad emanado del sufragio colectivo pero constituido por elementos del bloque local, aparte de garantizar el libre despliegue de las estrategias de estos agentes, eliminando cualquier obstáculo a su paso y contribuyendo desde su control de las infraestructuras a crear nuevas oportunidades, se limita a gestionar con muchas dificultades los conflictos que se deducen de estas prácticas distorsionadas, sobre todo en el terreno social, ya que, aparte de las pérdidas de empleo, se han producido importantes transformaciones en su estructura que no han sido seguidas con la misma rapidez por la recualificación de la masa trabajadora: una disminución de efectivos en los segmentos más descualificados de la producción fabril propiamente dicha y un aumento en los vinculados al diseño, dirección, control y comercialización, con la aparición de nuevas castas de ejecutivos con misiones de enlace internacional, que se han convertido en aliados incondicionales del grupo hegemónico. Con esta nueva disposición se han separado aún más los extremos de la jerarquía social y se ha propiciado la aparición de un universo subestándar del que tratan de escapar los grupos marginalizados, pero en el que quedan atrapados los inmigrantes cada vez más numerosos.
Este desplazamiento ha generado una nueva cultura de la centralidad, asociada a las nuevas tecnologías que contrasta con el viejo escenario de la industrialización periférica que se creó durante los años 60 y 70 y que legitima una recualificación general del territorio metropolitano que, según se asegura, sólo puede venir de la mano de los agentes económicos actuando sin trabas de planeamiento.
Aparte de estas transformaciones relacionadas con las actividades económicas y su espacio histórico hay otro aspecto fundamental de la economía que tiene que ver con la creación y acumulación de la riqueza, y que se vincula indisolublemente con la actividad inmobiliaria hipertrofiada de la que se habla más arriba. En efecto, a esta `tecnificación' del espacio de las actividades económicas se vienen a sumar los procesos de transformación, y a veces de reclasificación y reorganización, del espacio social consolidado que se dota de nuevos y más eficaces mecanismos de segregación. El tipo de ciudad resultante es cada vez menos un centro productor de bienes y más un lugar privilegiado de consumo y acumulación de riqueza producida dentro pero, sobre todo, fuera de su entorno regional o nacional. Esa acumulación ha venido adoptando cada vez más una forma inmobiliaria o de infraestructuras frente a otras modalidades de capital productivo. Su efecto sobre el territorio es devastador.
A la tradicional acumulación de rentas de capital que alimenta los nuevos sectores emergentes, se suma ahora de una manera masiva y sin precedentes en la historia la acumulación de rentas familiares, que en parte se desvía hacia la constitución de rentas de capital, pero que en gran medida (puede decirse que más de un tercio de las rentas totales) se constituye en capital inmobiliario. Ese capital inmobiliario se corresponde con un espacio social diferenciado y segregado que ha conocido algunas remodelaciones recientemente y que alimenta también la máquina inmobiliaria. En realidad ese espacio social cuya dimensión económica es su campo de rentas o de precios, se viene manteniendo en crecimiento puesto que de un fenómeno de acumulación se trata, alimentando desde hace tiempo el alza de la vivienda y constituyendo la mejor garantía (garantía hipotecaria entre otras) de su conservación.
Su remodelación y su crecimiento han terminado por adoptar formas de ocupación dispersas del territorio que se ven favorecidas por la nueva legislación urbanística y los agentes urbanizadores ya que facilitan la creación de espacios segregados.
Este puede ser, brevemente descrito, un escenario general de la evolución sufrida por las ciudades españolas, aunque en cada caso ha podido adoptar configuraciones diversas según el peso de los diferentes agentes y sus estrategias.
Autor: Fernando Roch
Doctor arquitecto y catedratico de urbanismo de la E.T.S.A.M.
12.3.07
Incompatibilitat de càrrecs públics
Article 76. Llei de Bases de Règim Local
Sense perjuí de les causes d'incompatibilitat establides per la Llei, els membres de les corporacions locals hauran d'abstindre's de participar en la deliberació, votació, decisió i execució de tot assumpte quan concórrega alguna de les causes a què es referix la legislació de procediment administratiu i contractes de les Administracions Públiques. L'actuació dels membres en què concórreguen tals motius implicarà, quan haja sigut determinant, la invalidesa dels actes en què hagen intervingut.
Article 28. Abstenció. (article 28 de la Llei de Règim Jurídic de les Administracions.
1. Les autoritats i el personal al servici de les Administracions en els que es donen algunes de les circumstàncies assenyalades en el número següent d'este article s'abstindran d'intervindre en el procediment i ho comunicaran al seu superior immediat, qui resoldrà allò que corresponga.
2. Són motius d'abstenció els següents:
A) Tindre interés personal en l'assumpte de què es tracte o en un altre en la resolució del qual poguera influir la d'aquell ser administrador de societat o entitat interessada, o tindre qüestió litigiósa pendent amb algun interessat.
B) Tindre parentiu de consanguinitat dins del Quart grau o d'afinitat dins del segon, amb qualsevol dels interessats, amb els administradors d'entitats o societats interessades i també amb els assessors, representants legals o mandataris que intervinguen en el procediment, així com compartir despatx professional o estar associat amb estos per a l'assessorament, la representació o el mandat.
C) Tindre amistat íntima o enemistat manifesta amb alguna de les persones mencionades en l'apartat anterior.
D) Haver tingut intervenció com a pèrit o com a testimoni en el procediment de què es tracte.
E) Tindre relació de servici amb persona natural o jurídica interessada directament en l'assumpte, o haver-li prestat en els dos últims anys servicis professionals de qualsevol tipus i en qualsevol circumstància o lloc.
3. L'actuació d'autoritats i personal al servici de les Administracions Públiques en què concórreguen motius d'abstenció no implicarà, necessàriament, la invalidesa dels actes en què hagen intervingut.
4. Els òrgans superiors podran ordenar les persones en els que es done alguna de les circumstàncies assenyalades que s'abstinguen de tota intervenció en l'expedient.
5. La no abstenció en els casos en què procedisca donarà lloc a responsabilitat.
Article 29. Recusació. (article 28 de la Llei de Règim Jurídic de les Administracions.)
1. En els casos previstos en l'article anterior podrà promoure's recusació pels interessats en qualsevol moment de la tramitació del procediment.
2. La recusació es plantejarà per escrit en el que s'expressarà la causa o causes en què es funda.
3. En l'endemà el recusat manifestarà al seu immediat superior si es dóna o no en ell la causa al·legada. En el primer cas, el superior podrà acordar la seua substitució tot seguit.
4. Si el recusat nega la causa de recusació, el superior resoldrà en el termini de tres dies, previs els informes i comprovacions que considere oportuns.
5. Contra les resolucions adoptades en esta matèria no podrà interposar-se recurs, sense perjuí de la possibilitat d'al·legar la recusació a l'interposar el recurs que procedisca contra l'acte que acabe el procediment.
Tot el procés relacionat amb el els PAI, ha estat viciat des del seu inici. Des del mateix moment en què sorgix la idea, fins a l'últim tràmit realitzat ha seguit un camí al marge de l'ètica i l'estètica política, i amb una tramitació administrativa clarament irregular.
En primer lloc per que l'alcalde d'Olocau va mantindre contacte durant mesos amb Maexpa, que ha sigut la promotora d'un dels PAI. Eixa empresa pretén desenvolupar un sector de sòl "no urbanitzable" on l'alcalde y alguns familiars de l'alcalde tenen interessos personals.
En primer lloc la Llei de Bases de Règim Local ordena abstindre's de participar, deliberar, votar, decidir i executar a tots aquells en què concórreguen les causes que la legislació de procediment administratiu determina.
La legislació de règim administratiu ordena abstindre's als que tenen interessos personals; als que tenen fins a un Quart grau de relació de consanguinitat o fins al segon grau d'afinitat amb aquells que tingueren interessos personals.
Ja amb açò és suficient perquè tots aquells que estan dins d'esta categorització s'abstinguen en tot el procediment.
Tot açò adquirix gravetat quan es posa de manifest la realitat del que es pretén. Que en definitiva és reclassificar sòl de "no urbanitzable" a "urbanitzable" amb la consegüent revaloració d'eixe mateix sòl.
És a dir, aquells que tingueren interessos personals i que ostentat càrrecs públics no s'abstingueren en el procediment, obtindrien un enorme enriquiment derivat d'una participació il·legal en un tràmit administratiu. Procediment que s'inicia des del moment que l'empresa Maexpa té un primer contacte amb alguna de les persones obligades a abstindre's, continua amb les deliberacions, la participació, la votació i l'execució del procediment. (Recordem que la norma és imperativa al dir que hauran d'abstindre's a participar en la deliberació, votació decisió i execució de tot assumpte.
A més ens haurem de preguntar si ha sigut determinant l'actuació dels membres de la corporació municipal d'Olocau.Que haurien d'haver-se abstingut.
Clarament Si.
Perquè ha sigut determinant?
En primer lloc perquè va ser l'alcalde qui en persona va mantindre el contacte i les negociacions des d'un inici amb l'empresa Maexpa, estant legalment afectat en la mesura que ell, i els seus familiars directes són propietaris d'una porció important de sòl en eixe sector.
Perquè va participar en les deliberacions prèvies a la presa de posició política.
Perquè va participar en les votacions i en la decisió d'inici del procediment de concurs.
Perquè ha sigut el responsable de tota la tramitació administrativa de les propostes de PAI.
I evidentment pretenia continuar participant en totes les decisions que estigueren relacionades amb l'adjudicació i execució d'eixos PAI.
En la seua condició d'alcalde i màxim responsable del grup municipal condicionava i determinava l'opinió que la resta de membres del grup municipal podien deduir de les explicacions que es donaven a este tema.
Hauria de saber-se també si el Sr. secretari de l'Ajuntament va incorporar a l'expedient les advertències d'il·legalitat del procediment que es pretenia seguir (prèviament registrades).
Si no va ser així, el seu treball com a secretari general de l'Ajuntament d'Olocau deixa molt a desitjar.
L'article 29 de La Llei de Règim Jurídic permet la recusació d'aquells que tinguen interessos, segons els establit pel rartícle 28 d'eixa mateixa Llei.
Tot açò ens porta a discernir que tot el procediment esta viciat des d'un inici. Que és objecte de recurs davant dels tribunals contenciosos administratius i que es pot i ha de demanarse la suspensió del procediment administratiu fins que el tribunal decidisca sobre l'assumpte.
Hem d'entendre que es coneixien estes limitacions i els que haurien d'haver vetllat per la transparencia del procediment van fer cas omís.
No és possible entendre com s'ha arribat a esta situació.
Podem fer-nos moltes preguntes...
Cada u que valore les informacions i esdeveniments recents i que traga les seues pròpies conclusions.
Sense perjuí de les causes d'incompatibilitat establides per la Llei, els membres de les corporacions locals hauran d'abstindre's de participar en la deliberació, votació, decisió i execució de tot assumpte quan concórrega alguna de les causes a què es referix la legislació de procediment administratiu i contractes de les Administracions Públiques. L'actuació dels membres en què concórreguen tals motius implicarà, quan haja sigut determinant, la invalidesa dels actes en què hagen intervingut.
Article 28. Abstenció. (article 28 de la Llei de Règim Jurídic de les Administracions.
1. Les autoritats i el personal al servici de les Administracions en els que es donen algunes de les circumstàncies assenyalades en el número següent d'este article s'abstindran d'intervindre en el procediment i ho comunicaran al seu superior immediat, qui resoldrà allò que corresponga.
2. Són motius d'abstenció els següents:
A) Tindre interés personal en l'assumpte de què es tracte o en un altre en la resolució del qual poguera influir la d'aquell ser administrador de societat o entitat interessada, o tindre qüestió litigiósa pendent amb algun interessat.
B) Tindre parentiu de consanguinitat dins del Quart grau o d'afinitat dins del segon, amb qualsevol dels interessats, amb els administradors d'entitats o societats interessades i també amb els assessors, representants legals o mandataris que intervinguen en el procediment, així com compartir despatx professional o estar associat amb estos per a l'assessorament, la representació o el mandat.
C) Tindre amistat íntima o enemistat manifesta amb alguna de les persones mencionades en l'apartat anterior.
D) Haver tingut intervenció com a pèrit o com a testimoni en el procediment de què es tracte.
E) Tindre relació de servici amb persona natural o jurídica interessada directament en l'assumpte, o haver-li prestat en els dos últims anys servicis professionals de qualsevol tipus i en qualsevol circumstància o lloc.
3. L'actuació d'autoritats i personal al servici de les Administracions Públiques en què concórreguen motius d'abstenció no implicarà, necessàriament, la invalidesa dels actes en què hagen intervingut.
4. Els òrgans superiors podran ordenar les persones en els que es done alguna de les circumstàncies assenyalades que s'abstinguen de tota intervenció en l'expedient.
5. La no abstenció en els casos en què procedisca donarà lloc a responsabilitat.
Article 29. Recusació. (article 28 de la Llei de Règim Jurídic de les Administracions.)
1. En els casos previstos en l'article anterior podrà promoure's recusació pels interessats en qualsevol moment de la tramitació del procediment.
2. La recusació es plantejarà per escrit en el que s'expressarà la causa o causes en què es funda.
3. En l'endemà el recusat manifestarà al seu immediat superior si es dóna o no en ell la causa al·legada. En el primer cas, el superior podrà acordar la seua substitució tot seguit.
4. Si el recusat nega la causa de recusació, el superior resoldrà en el termini de tres dies, previs els informes i comprovacions que considere oportuns.
5. Contra les resolucions adoptades en esta matèria no podrà interposar-se recurs, sense perjuí de la possibilitat d'al·legar la recusació a l'interposar el recurs que procedisca contra l'acte que acabe el procediment.
Tot el procés relacionat amb el els PAI, ha estat viciat des del seu inici. Des del mateix moment en què sorgix la idea, fins a l'últim tràmit realitzat ha seguit un camí al marge de l'ètica i l'estètica política, i amb una tramitació administrativa clarament irregular.
En primer lloc per que l'alcalde d'Olocau va mantindre contacte durant mesos amb Maexpa, que ha sigut la promotora d'un dels PAI. Eixa empresa pretén desenvolupar un sector de sòl "no urbanitzable" on l'alcalde y alguns familiars de l'alcalde tenen interessos personals.
En primer lloc la Llei de Bases de Règim Local ordena abstindre's de participar, deliberar, votar, decidir i executar a tots aquells en què concórreguen les causes que la legislació de procediment administratiu determina.
La legislació de règim administratiu ordena abstindre's als que tenen interessos personals; als que tenen fins a un Quart grau de relació de consanguinitat o fins al segon grau d'afinitat amb aquells que tingueren interessos personals.
Ja amb açò és suficient perquè tots aquells que estan dins d'esta categorització s'abstinguen en tot el procediment.
Tot açò adquirix gravetat quan es posa de manifest la realitat del que es pretén. Que en definitiva és reclassificar sòl de "no urbanitzable" a "urbanitzable" amb la consegüent revaloració d'eixe mateix sòl.
És a dir, aquells que tingueren interessos personals i que ostentat càrrecs públics no s'abstingueren en el procediment, obtindrien un enorme enriquiment derivat d'una participació il·legal en un tràmit administratiu. Procediment que s'inicia des del moment que l'empresa Maexpa té un primer contacte amb alguna de les persones obligades a abstindre's, continua amb les deliberacions, la participació, la votació i l'execució del procediment. (Recordem que la norma és imperativa al dir que hauran d'abstindre's a participar en la deliberació, votació decisió i execució de tot assumpte.
A més ens haurem de preguntar si ha sigut determinant l'actuació dels membres de la corporació municipal d'Olocau.Que haurien d'haver-se abstingut.
Clarament Si.
Perquè ha sigut determinant?
En primer lloc perquè va ser l'alcalde qui en persona va mantindre el contacte i les negociacions des d'un inici amb l'empresa Maexpa, estant legalment afectat en la mesura que ell, i els seus familiars directes són propietaris d'una porció important de sòl en eixe sector.
Perquè va participar en les deliberacions prèvies a la presa de posició política.
Perquè va participar en les votacions i en la decisió d'inici del procediment de concurs.
Perquè ha sigut el responsable de tota la tramitació administrativa de les propostes de PAI.
I evidentment pretenia continuar participant en totes les decisions que estigueren relacionades amb l'adjudicació i execució d'eixos PAI.
En la seua condició d'alcalde i màxim responsable del grup municipal condicionava i determinava l'opinió que la resta de membres del grup municipal podien deduir de les explicacions que es donaven a este tema.
Hauria de saber-se també si el Sr. secretari de l'Ajuntament va incorporar a l'expedient les advertències d'il·legalitat del procediment que es pretenia seguir (prèviament registrades).
Si no va ser així, el seu treball com a secretari general de l'Ajuntament d'Olocau deixa molt a desitjar.
L'article 29 de La Llei de Règim Jurídic permet la recusació d'aquells que tinguen interessos, segons els establit pel rartícle 28 d'eixa mateixa Llei.
Tot açò ens porta a discernir que tot el procediment esta viciat des d'un inici. Que és objecte de recurs davant dels tribunals contenciosos administratius i que es pot i ha de demanarse la suspensió del procediment administratiu fins que el tribunal decidisca sobre l'assumpte.
Hem d'entendre que es coneixien estes limitacions i els que haurien d'haver vetllat per la transparencia del procediment van fer cas omís.
No és possible entendre com s'ha arribat a esta situació.
Podem fer-nos moltes preguntes...
Cada u que valore les informacions i esdeveniments recents i que traga les seues pròpies conclusions.
8.2.07
Viure a Olocau
Si durant un parell d'hores del nostre temps passetjem per tots els carrers d'Olocau i simplement ens dediquem a comptar les cases, que, estant en condicions d'estar habitades, romanen buides o molt mal ocupades, arribarem a la conclusió que són mes del 25% de totes les vivendes d'Olocau.
Esta és una dada molt reveladora. És un dada que quan es constata "in situ" causa quasi estupor. Amb esta dada, aïllada, però reveladora en definitiva, podríem concloure que Olocau no resulta atractiu com a lloc on viure. Que ni tan tan sols com "ciutat dormitori" resulta atractiva.
En algun cas he rebut alguna contestació semblant a "!Ja estem bé com estem!".
Estaria bé, si no fóra perquè les ciutats que no creixen i no són capaços de retindre els seus natius probablement estan en el camí de desaparéixer com a comunitat.
Perquè roman la gent en la seua ciutat?
Que atractius, o millor, que qualitats ha de tindre una ciutat per a retindre els seus ciutadans?
Sense ser exhaustiu anem hi ha enumerar algunes de les qualitats que ha de tindre una ciutat per a retindre els seus ciutadans.
Ha de ser capaç d'oferir vivenda adequada.
Ha de tindre una oferta de servicis que cobrisca les necessitats bàsiques.
Ha de tindre un entorn agradable.
Ha d'haver-hi bon ambient per a la convivència.
Ha d'estar relativament ben comunicada.
Ha de tindre una adequada oferta de llocs de treball.
Millor que no estiga molt allunyada d'una ciutat mitjana o gran que oferisca els servicis complementaris als bàsics que ja s'oferixen des de la ciutat.
Esta llista de qualitats necessàries es podria ampliar, però crec que amb les ja enumerades podem entrar a analitzar la situació d'Olocau.
Olocau esta en condicions d'oferir vivenda adequada? --Pareix que SI, quan estem veient que un 25 o 30% de les vivendes estan buides o molt mal ocupades. I quan és possible a mitjà termini oferir vivenda junt al nucli urbà.
Olocau té una oferta de servicis que cobrisca les necessitats bàsiques? --Pareix que Olocau NO té una oferta de servicis bàsics adequats. Sobretot per a les persones majors.
Olocau té un entorn agradable? --Sense cap dubte. SI.
Olocau té un bon ambient per a la convivència? --Sense cap dubte. SI.
Olocau esta relativament ben comunicada? --Sense cap dubte. NO.
Olocau és capaç de tindre una bona oferta de treball? --Sense cap dubte. NO.
Olocau esta prop d'un mitjà o gran centre urbà? --SI. Esta prop de València.
Tenim com a resultat 4 sis i 3 nos.
Solament amb els quatre sis no optarem per quedar-nos a Olocau.
Es molt agradable viure en este entorn i gaudir de bona convivència, però amb això no es viu. Cal treballar i millor que siga prop de casa!
Quins nos tenim? NO tenim oferta de servicis. NO estem ben comunicats. NO tenim oferta de treball.
Des d'un anàlisi molt bàsic pareix que estos tres nos ens poden donar una pista sobre que problemes tenallen a Olocau. Des del meu punt de vista els mes importants són la falta de bones comunicacions i la falta d'oferta de treball. Segurament si treballem per a solucionar estes dos, la tercera, -l'oferta de servicis- se solucionara per si mateix.
En primer lloc caldrà fer un esforç per comunicar-se adequadament amb l'exterior, és a dir amb la comarca i amb València. Per a això caldrà reclamar i segurament fer quelcom fora del normal perquè els responsables autonòmics, i provincials es vegen obligats ha fer algo. Probablement l'Ajuntament d'Olocau haurà de fer un esforç econòmic i segurament els usuaris també, en atenció a què el transport és un dels servicis mes difícils i cars d'implantar. Si ho aconseguim haurem donat un pas de gegants.
En segon lloc, però de forma paral·lela caldria pensar com Olocau es pot convertir en un "ofertador" de llocs de treball. L'oferta de treball només pot vindre de l'administració pública, de les empreses publiques o de les activitats econòmiques i empresarials, inclosa l'agricultura. Pareix que l'entorn mes pròxim a Olocau, és a dir les hortes pròximes no són les mas adequades per a grans explotacions agrícoles -per grandària- i tampoc pareix que siga el lloc mes oportú per a instal·lar activitats econòmiques. Entre altres coses perquè en els pròxims centenis se suposa que els nostres fills, néts, besnéts etc etc voldran continuar vivint a Olocau....i per tant no seran suficients les cases que hui estan buides i no els quedara mes remei que anar ocupant alguns espais mes allà del nucli urbà. Davant este prisma tampoc pareix probable que les administracions públiques instal·len cap ministeri ni cap conselleria a Olocau. Pel que el mes probable és que les activitats que poden oferir llocs de treball s'hagen d'instal·lar fora d'este entorn mes pròxim a Olocau però no prou lluny com perquè desincentive la permanència en este poble. Però a Olocau només li queden disponibles 480 Hectàrees per a situar eixa activitat econòmica. Tot l'altre forma part del PORN de la Serra Calderona.Eixes 480 Hectàrees de terreny ocupades parcialment per vivenda aïllada i per activitat agrícola han de ser les que permeten que Olocau oferisca llocs de treball. Una de les raons mes esgrimides ultimament és la que afirma que les activitats agrícoles no permeten obtindre rendes suficients per a viure. Probablement comença a ser cert. Cada dia mes els països del tercer món poden competir en producció agrícola. I segurament sera millor que siga així, perquè en cas contrari sera difícil controlar els fluxos migratoris.
Al mateix temps Olocau, per la seua posició geogràfica, forma part ja de l'àrea metropolitana de València. Això significa que segurament en els pròxims anys l'influx de València sera cada vegada major. !Amb tot el bo i probablement amb tot el pitjor! L'Únic avantatge que tenim és que som conscients d'això i anem a preparar-nos per al futur.
Tornant a les 480 Hectàrees...Si només ens queda eixe espai davant la competència municipal, i necessitem oferir llocs de treball, a "groso modo" podríem afirmar que eixe lloc és el que li ha de permetre a Olocau retindre els seus habitants. !Ja podem començar a voler-lo i a mimar-lo!!
Eixes 480 Hectàrees seran "la mamella metaforica" d'Olocau!
Com espremerem la mamella?! Amb cariño!! Per que si no ho fem amb cariño, el mes probable és que done llet per poc de temps! Que significa "esprémer-la amb cariño"? Ja s'ha dit mes d'una vegada. "Estudi, debat, participació i sentit comu" per a buscar les millors opcions per a tots els Olocauins.L'oferta de servicis sera la conseqüència de la retenció dels habitants d'Olocau, a Olocau. No se si estic en la veritat, però qualsevol consideració que ajude a discernir un poc mes l'arrel del problema i les solucions, benvinguda siga.
Esta és una dada molt reveladora. És un dada que quan es constata "in situ" causa quasi estupor. Amb esta dada, aïllada, però reveladora en definitiva, podríem concloure que Olocau no resulta atractiu com a lloc on viure. Que ni tan tan sols com "ciutat dormitori" resulta atractiva.
En algun cas he rebut alguna contestació semblant a "!Ja estem bé com estem!".
Estaria bé, si no fóra perquè les ciutats que no creixen i no són capaços de retindre els seus natius probablement estan en el camí de desaparéixer com a comunitat.
Perquè roman la gent en la seua ciutat?
Que atractius, o millor, que qualitats ha de tindre una ciutat per a retindre els seus ciutadans?
Sense ser exhaustiu anem hi ha enumerar algunes de les qualitats que ha de tindre una ciutat per a retindre els seus ciutadans.
Ha de ser capaç d'oferir vivenda adequada.
Ha de tindre una oferta de servicis que cobrisca les necessitats bàsiques.
Ha de tindre un entorn agradable.
Ha d'haver-hi bon ambient per a la convivència.
Ha d'estar relativament ben comunicada.
Ha de tindre una adequada oferta de llocs de treball.
Millor que no estiga molt allunyada d'una ciutat mitjana o gran que oferisca els servicis complementaris als bàsics que ja s'oferixen des de la ciutat.
Esta llista de qualitats necessàries es podria ampliar, però crec que amb les ja enumerades podem entrar a analitzar la situació d'Olocau.
Olocau esta en condicions d'oferir vivenda adequada? --Pareix que SI, quan estem veient que un 25 o 30% de les vivendes estan buides o molt mal ocupades. I quan és possible a mitjà termini oferir vivenda junt al nucli urbà.
Olocau té una oferta de servicis que cobrisca les necessitats bàsiques? --Pareix que Olocau NO té una oferta de servicis bàsics adequats. Sobretot per a les persones majors.
Olocau té un entorn agradable? --Sense cap dubte. SI.
Olocau té un bon ambient per a la convivència? --Sense cap dubte. SI.
Olocau esta relativament ben comunicada? --Sense cap dubte. NO.
Olocau és capaç de tindre una bona oferta de treball? --Sense cap dubte. NO.
Olocau esta prop d'un mitjà o gran centre urbà? --SI. Esta prop de València.
Tenim com a resultat 4 sis i 3 nos.
Solament amb els quatre sis no optarem per quedar-nos a Olocau.
Es molt agradable viure en este entorn i gaudir de bona convivència, però amb això no es viu. Cal treballar i millor que siga prop de casa!
Quins nos tenim? NO tenim oferta de servicis. NO estem ben comunicats. NO tenim oferta de treball.
Des d'un anàlisi molt bàsic pareix que estos tres nos ens poden donar una pista sobre que problemes tenallen a Olocau. Des del meu punt de vista els mes importants són la falta de bones comunicacions i la falta d'oferta de treball. Segurament si treballem per a solucionar estes dos, la tercera, -l'oferta de servicis- se solucionara per si mateix.
En primer lloc caldrà fer un esforç per comunicar-se adequadament amb l'exterior, és a dir amb la comarca i amb València. Per a això caldrà reclamar i segurament fer quelcom fora del normal perquè els responsables autonòmics, i provincials es vegen obligats ha fer algo. Probablement l'Ajuntament d'Olocau haurà de fer un esforç econòmic i segurament els usuaris també, en atenció a què el transport és un dels servicis mes difícils i cars d'implantar. Si ho aconseguim haurem donat un pas de gegants.
En segon lloc, però de forma paral·lela caldria pensar com Olocau es pot convertir en un "ofertador" de llocs de treball. L'oferta de treball només pot vindre de l'administració pública, de les empreses publiques o de les activitats econòmiques i empresarials, inclosa l'agricultura. Pareix que l'entorn mes pròxim a Olocau, és a dir les hortes pròximes no són les mas adequades per a grans explotacions agrícoles -per grandària- i tampoc pareix que siga el lloc mes oportú per a instal·lar activitats econòmiques. Entre altres coses perquè en els pròxims centenis se suposa que els nostres fills, néts, besnéts etc etc voldran continuar vivint a Olocau....i per tant no seran suficients les cases que hui estan buides i no els quedara mes remei que anar ocupant alguns espais mes allà del nucli urbà. Davant este prisma tampoc pareix probable que les administracions públiques instal·len cap ministeri ni cap conselleria a Olocau. Pel que el mes probable és que les activitats que poden oferir llocs de treball s'hagen d'instal·lar fora d'este entorn mes pròxim a Olocau però no prou lluny com perquè desincentive la permanència en este poble. Però a Olocau només li queden disponibles 480 Hectàrees per a situar eixa activitat econòmica. Tot l'altre forma part del PORN de la Serra Calderona.Eixes 480 Hectàrees de terreny ocupades parcialment per vivenda aïllada i per activitat agrícola han de ser les que permeten que Olocau oferisca llocs de treball. Una de les raons mes esgrimides ultimament és la que afirma que les activitats agrícoles no permeten obtindre rendes suficients per a viure. Probablement comença a ser cert. Cada dia mes els països del tercer món poden competir en producció agrícola. I segurament sera millor que siga així, perquè en cas contrari sera difícil controlar els fluxos migratoris.
Al mateix temps Olocau, per la seua posició geogràfica, forma part ja de l'àrea metropolitana de València. Això significa que segurament en els pròxims anys l'influx de València sera cada vegada major. !Amb tot el bo i probablement amb tot el pitjor! L'Únic avantatge que tenim és que som conscients d'això i anem a preparar-nos per al futur.
Tornant a les 480 Hectàrees...Si només ens queda eixe espai davant la competència municipal, i necessitem oferir llocs de treball, a "groso modo" podríem afirmar que eixe lloc és el que li ha de permetre a Olocau retindre els seus habitants. !Ja podem començar a voler-lo i a mimar-lo!!
Eixes 480 Hectàrees seran "la mamella metaforica" d'Olocau!
Com espremerem la mamella?! Amb cariño!! Per que si no ho fem amb cariño, el mes probable és que done llet per poc de temps! Que significa "esprémer-la amb cariño"? Ja s'ha dit mes d'una vegada. "Estudi, debat, participació i sentit comu" per a buscar les millors opcions per a tots els Olocauins.L'oferta de servicis sera la conseqüència de la retenció dels habitants d'Olocau, a Olocau. No se si estic en la veritat, però qualsevol consideració que ajude a discernir un poc mes l'arrel del problema i les solucions, benvinguda siga.
5.2.07
Les possibilitats d'Olocau
El terme municipal d'Olocau té unes possibilitats extraordinàries, que són conseqüència de la seua posició respecte a la gran ciutat que és València però també en relació a la seua diversitat i a la seua estructura territorial.
L'actuació sobre eixe territori de manera reflexiva i intel·ligent pot oferir a Olocau un efecte multiplicador sobre les possibilitats que té de forma natural.
No obstant, durant els últims anys s'han desenvolupat unes dinàmiques a la Comunitat Valenciana que estan comprometent i posant en risc eixes potencialitats i les possibilitats d'un desenvolupament equilibrat.
El creixement i la urbanització extensiva amb ocupacions de sòl galopants amb molt baixes densitats esta propiciant l'especialització excessiva i la fragmentació dels espais naturals, hipotecant el creixement equilibrat i encarint els costos dels servicis d'abastiment d'aigua i servicis i de mobilitat eliminant els valors naturals i paisatgístics.
S'ha generat un marc de competitivitat per ser qui ocupa abans tot el seu territori amb ambets residencials despreciant els usos econòmics i productius i incrementant les necessitats de mobilitat per a accedir a ells.
El resultat ha sigut una especialització excessiva del territori que ha banalitzat i empobrit la vida de les ciutats.
L'encariment del mercat del sòl ha centrifugat als que tenen menys capacitat econòmica cap a ambets allunyats dels centres urbans, creant grups socials descohesionats i reclosos en barris que acaben sent guetos amb els problemes que comporta d'accés als servicis i de relació social.
Pel que és necessari afrontar els reptes derivats de la pressió urbanitzadora, de l'especialització funcional i dels riscos de segregació social.
És necessària una acció decidida de caràcter públic que siga capaç de aprofitar les oportunitats, prenent la iniciativa per a reorientar les polítiques urbanístiques contradient la tendència actual.
Contràriament a la tendència i les afirmacions que és necessària una desregulació del sòl, en l'ambet de l'ordenació del territori, les polítiques urbanístiques publiques han d'afirmar la necessitat un major compromís col·lectiu d'intervenció per a garantir una major eficiència econòmica i social, perservand els valors naturals i la sostenibilitat ambiental i una equitat social mes elevada.
Per a la defensa d'estos valors es requerix apostar per models d'urbanització que compacite i integre en un tot complex els assentaments que són la garantia de la preservació del sòl no urbanitzable i del paisatge.
De tal manera que enfront de la dispersió de les urbanitzacions sobre el territori, s'ha de créixer en continuïtat, en densitats mitges diferenciant clarament entre la ciutat construïda i els espais lliures.
Vindicand, enfront de l'especialització funcional, la mescla d'usos, la riquesa de la vida en ciutat i l'espai public com un dret. I enfront dels riscos de segregació social i separació dels ciutadans en funció de la capacitat econòmica per a accedir a una vivenda, apostar per espais de cohesió de convivència i de redistribució social.
Olocau ubicada espacialment a 35 quilòmetres de València afronta en este moment la disjuntiva de gestionar adequadament el seu territori de tal manera que li permeta afrontar les pròximes dècades amb garanties de progrés o al contrari acabar sent una ciutat dormitori o un gueto social.
Les expectatives no són res falagueres. L'equip de govern municipal ha apostat per un desenvolupament intensiu de caràcter residencial, despreciant el valor del territori com a oportunitat per a tots els Olocauins i liquidant el patrimoni municipal de sòl per a posar-ho en mans de la iniciativa privada al marge de qualsevol consideració de conveniència política i social.El temps ha de passar factura no sols als que van prendre les decisions sinó al conjunt de ciutadans d'Olocau que no podran retrocedir en el temps per a esmenar un procés equivocat des del principi.
L'actuació sobre eixe territori de manera reflexiva i intel·ligent pot oferir a Olocau un efecte multiplicador sobre les possibilitats que té de forma natural.
No obstant, durant els últims anys s'han desenvolupat unes dinàmiques a la Comunitat Valenciana que estan comprometent i posant en risc eixes potencialitats i les possibilitats d'un desenvolupament equilibrat.
El creixement i la urbanització extensiva amb ocupacions de sòl galopants amb molt baixes densitats esta propiciant l'especialització excessiva i la fragmentació dels espais naturals, hipotecant el creixement equilibrat i encarint els costos dels servicis d'abastiment d'aigua i servicis i de mobilitat eliminant els valors naturals i paisatgístics.
S'ha generat un marc de competitivitat per ser qui ocupa abans tot el seu territori amb ambets residencials despreciant els usos econòmics i productius i incrementant les necessitats de mobilitat per a accedir a ells.
El resultat ha sigut una especialització excessiva del territori que ha banalitzat i empobrit la vida de les ciutats.
L'encariment del mercat del sòl ha centrifugat als que tenen menys capacitat econòmica cap a ambets allunyats dels centres urbans, creant grups socials descohesionats i reclosos en barris que acaben sent guetos amb els problemes que comporta d'accés als servicis i de relació social.
Pel que és necessari afrontar els reptes derivats de la pressió urbanitzadora, de l'especialització funcional i dels riscos de segregació social.
És necessària una acció decidida de caràcter públic que siga capaç de aprofitar les oportunitats, prenent la iniciativa per a reorientar les polítiques urbanístiques contradient la tendència actual.
Contràriament a la tendència i les afirmacions que és necessària una desregulació del sòl, en l'ambet de l'ordenació del territori, les polítiques urbanístiques publiques han d'afirmar la necessitat un major compromís col·lectiu d'intervenció per a garantir una major eficiència econòmica i social, perservand els valors naturals i la sostenibilitat ambiental i una equitat social mes elevada.
Per a la defensa d'estos valors es requerix apostar per models d'urbanització que compacite i integre en un tot complex els assentaments que són la garantia de la preservació del sòl no urbanitzable i del paisatge.
De tal manera que enfront de la dispersió de les urbanitzacions sobre el territori, s'ha de créixer en continuïtat, en densitats mitges diferenciant clarament entre la ciutat construïda i els espais lliures.
Vindicand, enfront de l'especialització funcional, la mescla d'usos, la riquesa de la vida en ciutat i l'espai public com un dret. I enfront dels riscos de segregació social i separació dels ciutadans en funció de la capacitat econòmica per a accedir a una vivenda, apostar per espais de cohesió de convivència i de redistribució social.
Olocau ubicada espacialment a 35 quilòmetres de València afronta en este moment la disjuntiva de gestionar adequadament el seu territori de tal manera que li permeta afrontar les pròximes dècades amb garanties de progrés o al contrari acabar sent una ciutat dormitori o un gueto social.
Les expectatives no són res falagueres. L'equip de govern municipal ha apostat per un desenvolupament intensiu de caràcter residencial, despreciant el valor del territori com a oportunitat per a tots els Olocauins i liquidant el patrimoni municipal de sòl per a posar-ho en mans de la iniciativa privada al marge de qualsevol consideració de conveniència política i social.El temps ha de passar factura no sols als que van prendre les decisions sinó al conjunt de ciutadans d'Olocau que no podran retrocedir en el temps per a esmenar un procés equivocat des del principi.
2.1.07
Alegació a la proposta tècnica presentada per Maexpa SL
El senyor Vicent Navarro Sierra, major d'edat, amb DNI............, veí de ....., ........ domicili en la .................. , compareix dins del termini i la forma escaient i
EXPOSA
Que estant subjecte a informació pública l'alternativa tècnica de l'inici del procediment de concurs per al desplegament i execució del programa d'actuació integrada, per mitjà de gestió indirecta, del sector de sòl urbanitzable SUD CV-25 (recaient sobre sòl no urbanitzable, que incorpora el sector de sòl urbanitzable núm. 9 Catxirulo del Turó, ubicat a l'oest del terme municipal, al sud de la CV-25, en el municipi d'Olocau (València). (DOGV de 19/10/2006).
SOL·LICITA:
Que és deixe sense efecte l'acord d'inici de procediment de concurs per al desplegament i execució d'un Programa d'Actuació Integrada proposat per l'empresa Maexpa Grup Immobiliari, fins que s'adeqüe la Llei Urbanística Valenciana als directives europees, ja que en cas contrari, la seua continuació i l'eventual execució del PAI produiria danys i perjuís d'impossible reparació als directament afectats i a tots els habitants d'Olocau.
Seria una actitud imprudent per part de les autoritats municipals continuar amb el procediment de concurs sense conèixer quines seran els conseqüències dels procediments que contra la Generalitat Valenciana ha obert la Comissió europea donat que és podrien derivar responsabilitats patrimonials cap a l'Ajuntament d'Olocau per haver autoritzat l'inici de procediment de concurs. En el cas que l'administració municipal opte per no anul·lar l'inici de procediment , una vegada finalitzats els terminis per a la presentació de propostes, es deixe desert el concurs per no adequar-se els objectius que es plantegen als interessos generals dels ciutadans d'Olocau i pels raonaments que a continuació s'exposaran en les al·legacions.
Que es procedisca a modificar el Pla General d'Ordenació Urbana d'Olocau per mitjà d'un procés informatiu, participatiu i consultiu amb tots els ciutadans, que siga el punt d'inici d'un procés d'ordenació del territori municipal que pose l'èmfasi en la regeneració dels aspectes socials econòmics i mediambientals i que siga la figura de planejament estratègic per al futur desenvolupament de la ciutat d'Olocau.
Basant esta petició en les següentes:
AL·LEGACIONS:
PRIMERA :
L'anunci publicat en el DOGV el dia 19/10/2006, no complix amb els requisits establits en l'article 132.1 de La Llei Urbanística Valenciana.
No consta el diari oficial on s'han publicat les bases generals reguladores dels programes d'actuació integrada.
No consta el lloc i idioma en què s'hauran de presentar els proposicions.
No consta la documentació acreditativa del compliment dels criteris de solvència tècnica, econòmica i financera, exigits per a ser admesos a concurs.
No consta la documentació a presentar per cada concursant.
No consten els criteris objectius d'adjudicació del PAI.
No consten les garanties provisionals i definitives a presentar.
Este defecte formal produïx indefensió als ciutadans i als possibles interessats a presentar-se al concurs, per la qual cosa l'acord seria anul·lable, tal com establix l'article 63.3 de la Llei de Règim Jurídic de les Administracions Publiques i del Procediment Administratiu Comú.
SEGONA:
La Generalitat Valenciana és va veure obligada a reformar la Llei Reguladora de l'Activitat Urbanística de 1994 per mandat de la Comissió Europea, ja que la mencionada Llei infringia les directives europees. La Comissió Europea a requerit de nou a la Genaralitat, per mitjà d'un dictamen motivat, perquè modifique l'actual L.U.V. i l'adapte a les directives Europees sobre contractació pública, de manera que és garantisquen el control administratiu i la transparència en la gestió urbanística.
La nova Llei Urbanística Valenciana no establix mecanismes suficients per a garantir la concurrència i la publicitat dels procediments d'adjudicació dels PAI als agents urbanitzadors.
La Comissió Europea considera que la nova L.U.V. i en concret els anuncis de licitació, els documents contractuals per a l'adjudicació dels PAI's, els procediments de selecció dels agents urbanitzadors i altres aspectes vulneren la normativa de la Comissió Europea sobre contractació pública.
Les autoritats comunitàries consideren contràries a les regles del mercat interior els anuncis de concursos d'obres publiques, els procediments d'adjudicació dels Programes d'Actuació integrada als agents urbanitzadors així com la possibilitat de modificar les condicions dels contractes en el moment de l'adjudicació o inclús durant la seua execució.
La comissió europea considera que els PAI's son contractes públics i per tant sotmesos al dret comunitari.
La Comissió Europea va concedir un termini de dos mesos per a modificar la normativa autonòmica. En cas de no modificar-se la Comissió Europea portara al tribunals de justícia europeus l'esmentada llei.
TERCERA:
L'apartat 6 de l'articule 6 de la L.U.V. diu textualment “Els ajuntaments hauran d'establir vies de participació dels ciutadans, a mes dels tramits d'informació pública, en les decisions que afecten l'ordenació i execució dels plans i projectes amb incidència en el territori, la promoció del qual els corresponga.....”
En este cas l'Ajuntament d'Olocau no hi ha establit cap via de participació mes allà dels tramits legalment establits en matèria d'informació pública, sobre una decisió que modifica radicalment l'estructura territorial del municipi d'Olocau i on els implicacions socials, demogràfiques i econòmiques produïxen un greu desequilibri social i territorial.
QUARTA:
El Pla General d'Ordenació Urbana d'Olocau va ser aprovat definitivament el dia 26/09/2003.
En l'acord d'inici del procediment de concurs....En la base particular b) Memòria necessitats i objectius del PAI és diu textualment: -Donar respostes als necessitats sorgides de l'evolució econòmica, demogràfica i sociològica.
Desde que és va aprovar el Pla General d'Ordenació Urbana han passat tres anys. En este temps l'evolució econòmica, demogràfica i sociològica no ha patit modificacions . Pel que resulta ridícul argumentar res en eixe sentit llevat que per dir vaguetats i repetir-les algú puga creure que son veritat.
QUINTA:
L'iniciativa publica i la gestió directa de Programa d'actuació integrada hauria de tindre prelació, tal com establix el punt 2 de l'articule 22 de la L.U.V. en atenció que l'actuació sobre una àrea de 480 Hectàrees, és a dir 48 vegades l'extensió actual del seu nucli urbà, suposa un canvi radical en la configuració del model territorial municipal i requerix un procés de participació social i democràtica que la gestió indirecta no pot garantir.
SEXTA:
L'absència d'un estudi serios que evalue les conseqüències per a Olocau del desenvolupament d'un sector de 480 Hectàrees enfront de les 10 Hectares que ocupa el nucli urbà d'Olocau en l'actualitat.
SÈPTIMA:
En la base J) És diu que “ A este efecte l'urbanitzador proposarà una relació d'obres publiques que és compromet a executar a costa seua........”
Posteriorment: “El contracte administratiu......De la Generalitat, Urbanística Valenciana, NO REQUERIRÀ LLICÈNCIA ESPECIFICA, sense perjuí que l'adjudicatari.......”
Com pensa l'Ajuntament d'Olocau controlar eixa obra publica que l'urbanitzador oferix a costa seua si esta no necessita una llicència especifica que determine exactament que consistix l'obra compromesa?. Que mecanismes d'exigència i control tindrà l'Ajuntament per a fer complir el que es compromet?
OCTAVA:
Base ñ) La taxa per tramitació dels programes a iniciativa particular és excessiva per quant dificulta la concurrència d'ofertes i predetermina a aquelles que van iniciar el procediment i amb qui l'administració a mantingut contactes, poguent haver definit el nivell de necessitats que s'haurien de satisfer per a facilitar l'adjudicació.
NOVENA:
La xifra provisional de càrregues d'urbanització és insuficient per quant suposa 60 € metre quadrat construible. Recents acords entre administracions publiques i promotors en sectors referents de desenvolupament sostenible s'establixen càrregues d'urbanització de 120 € metre quadrat construible per a garantir un nivell d'acabats urbanitzadors de qualitat a mes de les compensacions mediambientals requerides.
DESENA:
La base h.1) Prescripcions tècniques mínimes del projecte d'urbanització. Esta incorrectament redactada. De tal forma que és impossible conéixer basant-se en qué és definiran les prescripcions tècniques mínimes del projecte d'urbanització.
ONZENA:
En la base K) s'establix un cànon de 0,6 € per cada metre quadrat de sòl urbanitzable.
No se esta d'acord amb eixe cànon per quant per a la determinació de la participació en les plusvàlues generades per l'actuació no hi ha cap referència de calcul que demostre que eixa conclusió és la mas equilibrada.
A mes tampoc s'especifica si la taxa s'aplicara sobre el metre quadrat de sòl urbanitzable inicial o final.
Acords firmats recentment entre promotors i administracions publiques en processos urbanístics referents de desenvolupament sostenible s'ha establit 15 € per metre quadrat de sòl urbanitzable, a mes amb un percentatge de cessió de sostre per a vivendes protegides del 30%.
DOTZENA
El procediment emprat per al compliment del requisit de “informació pública” és insuficient, inadequat, i produïx indefensió als ciutadans afectats per l'àmbit de desenvolupament del Programa d'Actuació Integrat i aquells que sense estar afectats directament manifesten el seu interés a conéixer les característiques urbanístiques i tècniques de la proposta presentada per la immobiliària MAEXPA S.L.
Els centenars de documents que comprén la proposta tècnica, arxivats en dos baguls de mes d'un metre de longitud, que han de ser estudiats amb deteniment abans d'emetre un juí sobre la idoneïtat de la proposta, requerixen que qualsevol ciutadà haja de deixar el seu treball i les seues obligacions personals i professionals durant un període mínim de sis mesos per a poder estudiar i valorar tota la documentació presentada. El Sr. Ernesto Rios Segarra notari de Lliria afirma per escrit que la documentació de la proposta tècnica presentada per Maexpa conte mes de 4000 folis.
La disponibilitat d'horari de consulta i de personal qualificat per a donar explicacions és clarament insuficient per a atendre als centenars d'afectats de forma directa i als milers d'afectats indirectament. És impossible que en horari d'oficina administrativa de 10 a 15 hores i amb l'assistència d'una única persona puga informar-se detalladament de tots els extrems de la proposta a persones que no posseïxen instrucció tècnica adequada.
TRETZENA
Resulta materialment impossible confeccionar una proposta tècnica alternativa des que es publica l'anunci de concurs en el Butlletí de Les comunitats Europees el dia 18 d'octubre del 2006 fins al dia 18 de gener del 2007, data limite de presentació de propostes, tenint en compte que en eixe espai temporal han d'estar inclosos els 30 dies d'informació pública efectiva. La qual cosa fa evident els raonaments esgrimits per la Unió Europea contra la Llei Urbanística Valenciana.
Una proposta tècnica rigorosa que continga tota la documentació exigida per la normativa requerix com mínim un any de treball d'un equip multidisciplinari; urbanistes, enginyers, mediambientalistes, arquitectes, juristes, economistes, etc.
En este cas tot pareix apuntar que la proposta tècnica s'estava elaborant des de molt de temps abans d'iniciar-se el procediment de concurs. La qual cosa permet deduir que la presumpta concurrència d'ofertes no és sinó un frau de llei que propícia l'adjudicació del concurs a qui prèviament ha pactat amb l'administració municipal els termes de l'acord entre parts per a l'execució d'un PAI innecessari, absurd, desgavellat i irracional. Però a mes la proposta tècnica presentada per MAEXPA no té rigor i manifesta poca professionalitat en l'equip tècnic responsable de la seua redacció. Molt probablement s'hauran empleat altres memòries i propostes tècniques adaptant-les a les aparents característiques que es deduïxen d'una curta visita al territori objecte del procés urbanitzador. De tot això es deduïx que la proposta presentada va dirigida única i exclusivament a passar el tramit administratiu, en primer lloc, i ha obtindre els màxims beneficis econòmics com a finalitat última.
Com es deia abans, la documentació presentada no té rigor tècnic i és insuficient. Simplement és una adaptació al territori d'altres propostes tècniques que materialitzen un model de desenvolupament urbanístic que destruïx el territori, que destruïx les capacitats de regeneració econòmica i social d'un ambit i una ciutat empobrida des de fa dècades, i que és totalment inadequat als interessos dels ciutadans d'Olocau, de la comarca del Camp del Túria, de la comunitat Valenciana i de l'estat Espanyol.
Falten paràmetres importants, com pot ser el nombre de vivendes totals. En el cas que eixa dada existisca ha sigut impossible extraure-ho dels textos consultats i possiblement és un dada que tracta de furtar-se a l'opinió pública.
L'estudi d'impacte ambiental no té rigor científic. És tecnicament molt pobre i està realitzat a la mesura del procés urbanitzador , sent manifestament parcial amb els interessos immobiliaris.
Les memòries informatives i justificatives se substancien en unes poques pagines de forma vaga i inconcreta.
Però a mes la normativa proposta és insuficient, superficial i inconnexa i aplicada al desenvolupament del sector produiria problemes de seguretat jurídica als futurs adjudicataris de les parcel·les edificatòries i als adquirents de les vivendes.
CATORZENA
Des del punt de vista mediambiental la proposta tècnica no té un estudi sistemàtic i rigorós de l'emplaçament i de les característiques mediambientals del sector. L'estudi d'impacte ambiental desconeix la realitat i han sigut confeccionat al marge d'un estudi de caracterització del sector, realitzant-se el treball amb tota seguretat des del desconeixement de la realitat física del terreny.
No té mesures compensatòries suficients a l'impacte ambiental que tindrà la urbanització d'eixe sector. No té en compte l'impacte que sobre les necessitats de recursos hídrics tindrà esta proposta tenint en compte les necessitats d'aigua per a consum humà i per a reg. No es té en compte l'arreplegament i reutilització de les aigües de pluja.
No dimensiona les necessitats totals d'aigua per a abastiment del sector. Simplement les calcula d'acord amb una teòrica ocupació percentual de les vivendes.
No preveu l'obligatorietat d'enjardinament amb espècies xerófites atenent que l'aigua és un recurs escàs.
No es contemplen alternatives per a reduir la impermeabilització del sòl, alternatives que permetrien la recarrega dels aqüífers. S'impermeabilitza tot el territori sense tindre en compte les conseqüències que per als aqüífers tindrà dita circumstància, i els greus efectes que tindrà en els pous i efluents pròxims o llunyans a esta zona.
No hi ha un estudi de necessitats concretes i rigoroses sobre aigües. La normativa no preveu la reutilització de les aigües de pluja i tampoc l'arreplega d'estes aigües per a reg.
La proposta presentada per Maexpa maximitza la urbanització i la quantitat de vivendes amb l'única finalitat de maximitzar el benefici econòmic en detriment de la generació d'espais lliures, de convivència i socialització.
Va contra la tendència natural de preservar el màxim de sòl en benefici dels ciutadans.
D'estes consideracions es deduïx un clar desaprofitament dels recursos territorials i mediambientals per a satisfer necessitats de caràcter turístic i ambicions econòmiques que res aporten a l'economia del país.
En definitiva, és una proposta mediambientalment insostenible
QUINZENA
La normativa aplicada a este procediment impedix, que els directament afectats pel concurs d'este PAI, puguen tindre coneixement de tota la documentació presentada per l'empresa Maexpa en la fase concursal. Fem referència a la documentació presentada junt en el sobre B amb el títol “Proposició jurídica- Econòmica”
La documentació que es presentara en este sobre és essencial poder-la conéixer ja que la majoria d'ella té a veure amb les relacions jurídiques i econòmiques que s'establiran entre els promotors i els propietaris del sòl.
No poder accedir a esta documentació no fa mes que vulnerar drets bàsics dels propietaris de sòl i produïx indefensió al no poder al·legar amb coneixement de causa respecte a les propostes que fa l'empresa promotora.
Esta circumstància agreuja la dependència jurídica i econòmica dels propietaris del sòl respecte a la promotora i fa evident l'injust del procediment legal emprat.
SETZENA
Tot el procés i la proposta presentada per l'empresa és la conseqüència de la manifesta incompetència dels responsables municipals en la gestió del territori, materialitzant-se esta en l'abandó de les responsabilitats per a les que han sigut triats. Esta és la conseqüència de la desídia prou acreditada durant anys en el control i gestió del territori, havent propiciat per inacció l'acumulació de casos d'edificacions il·legals i sense llicència en sols no urbanitzables i protegits. Infraccions urbanístiques que s'han consolidat en el temps i que en este moment resulten molt difícils d'eradicar.
Esta és la conseqüència de la notoria intencionalitat d'alguns membres de l'equip de govern municipal i de l'evident parcialitat cap a una proposta tècnica que s'esta elaborant des de molt abans que s'aprovara l'ordenança municipal. Resulta patent la complicitat i el tracte de favor amb el promotor en la gestió del procediment administratiu.
Resulta evident que la intencionalitat política cap esta proposta estava dissenyada i emparada per membres de l'equip de govern des de fa molt de temps. Resulta evident l'existència d'acords i pactes amb la promotora per a desenvolupar esta proposta.
Resulta evident la incapacitat dels responsables municipals per a gestionar el creixement de la seua ciutat.
Resulta evident i manifesta la incompetència de l'equip de govern municipal per a atendre els interessos generals dels ciutadans d'Olocau.
Resulta evident per manifesta, la parcialitat d'alguns dels membres de l'equip de govern municipal cap esta empresa immobiliària.
Resulta evident la seua incapacitat per a gestionar les necessitats bàsiques dels seus ciutadans. Des de la disposició dels solars necessaris per a la construcció d'una nova escola, fins a la falta de sensibilitat davant de l'estat del consultori medic.
I perquè les decisions municipals en este poble es fonamenten en la política clientelar , en el servilisme, el piloteig i el vassallatge intel·lectual.
Davant l'aparença de legalitat de tot el procediment subjau un frau a la societat i al municipi d'Olocau.
La normativa que empara este procediment esta amenaçada per la Unió Europea de ser portada als tribunals per no respectar les directives europees.
Esta normativa esta emparant una sistemàtica destructora del territori valencià del que este procés és un exemple mes. Emparant-se en l'aparença de legalitat s'esta propiciant el saqueig del territori per part de les promotores immobiliàries que han vist en la Comunitat Valenciana el seu abeurador.
El saqueig del territori comença amb la desinformació dels ciutadans i xicotets propietaris. Contínua amb la intimidació davant de les conseqüències que ha de tindre per als que no accepten integrar-se en el procés. Seguix amb l'advertència dels innumerables gastos que hauran d'afrontar per a fer efectiu el seu aprofitament urbanístic i finalitza amb la rendició a la proposta de compra de l'empresa immobiliària de torn.
No pot per mes que qualificar de saqueig el que s'esta produint en este cas. Saqueig als xicotets propietaris. Saqueig dels interessos ciutadans. Saqueig del futur i del projecte de vida de molts jóvens d'Olocau.
Amb ocultament, d'esquena als ciutadans i sense cap escrúpol s'entrega als xicotets propietaris als taurons immobiliaris que han trobat el mig i l'ambient polític òptim per a saquejar el territori.
I perquè conste i assortisca els efectes oportuns firme la present en a 08 de novembre del 2006
SR. ALCALDE DE l'AJUNTAMENT d'OLOCAU
46169 OLOCAU València
EXPOSA
Que estant subjecte a informació pública l'alternativa tècnica de l'inici del procediment de concurs per al desplegament i execució del programa d'actuació integrada, per mitjà de gestió indirecta, del sector de sòl urbanitzable SUD CV-25 (recaient sobre sòl no urbanitzable, que incorpora el sector de sòl urbanitzable núm. 9 Catxirulo del Turó, ubicat a l'oest del terme municipal, al sud de la CV-25, en el municipi d'Olocau (València). (DOGV de 19/10/2006).
SOL·LICITA:
Que és deixe sense efecte l'acord d'inici de procediment de concurs per al desplegament i execució d'un Programa d'Actuació Integrada proposat per l'empresa Maexpa Grup Immobiliari, fins que s'adeqüe la Llei Urbanística Valenciana als directives europees, ja que en cas contrari, la seua continuació i l'eventual execució del PAI produiria danys i perjuís d'impossible reparació als directament afectats i a tots els habitants d'Olocau.
Seria una actitud imprudent per part de les autoritats municipals continuar amb el procediment de concurs sense conèixer quines seran els conseqüències dels procediments que contra la Generalitat Valenciana ha obert la Comissió europea donat que és podrien derivar responsabilitats patrimonials cap a l'Ajuntament d'Olocau per haver autoritzat l'inici de procediment de concurs. En el cas que l'administració municipal opte per no anul·lar l'inici de procediment , una vegada finalitzats els terminis per a la presentació de propostes, es deixe desert el concurs per no adequar-se els objectius que es plantegen als interessos generals dels ciutadans d'Olocau i pels raonaments que a continuació s'exposaran en les al·legacions.
Que es procedisca a modificar el Pla General d'Ordenació Urbana d'Olocau per mitjà d'un procés informatiu, participatiu i consultiu amb tots els ciutadans, que siga el punt d'inici d'un procés d'ordenació del territori municipal que pose l'èmfasi en la regeneració dels aspectes socials econòmics i mediambientals i que siga la figura de planejament estratègic per al futur desenvolupament de la ciutat d'Olocau.
Basant esta petició en les següentes:
AL·LEGACIONS:
PRIMERA :
L'anunci publicat en el DOGV el dia 19/10/2006, no complix amb els requisits establits en l'article 132.1 de La Llei Urbanística Valenciana.
No consta el diari oficial on s'han publicat les bases generals reguladores dels programes d'actuació integrada.
No consta el lloc i idioma en què s'hauran de presentar els proposicions.
No consta la documentació acreditativa del compliment dels criteris de solvència tècnica, econòmica i financera, exigits per a ser admesos a concurs.
No consta la documentació a presentar per cada concursant.
No consten els criteris objectius d'adjudicació del PAI.
No consten les garanties provisionals i definitives a presentar.
Este defecte formal produïx indefensió als ciutadans i als possibles interessats a presentar-se al concurs, per la qual cosa l'acord seria anul·lable, tal com establix l'article 63.3 de la Llei de Règim Jurídic de les Administracions Publiques i del Procediment Administratiu Comú.
SEGONA:
La Generalitat Valenciana és va veure obligada a reformar la Llei Reguladora de l'Activitat Urbanística de 1994 per mandat de la Comissió Europea, ja que la mencionada Llei infringia les directives europees. La Comissió Europea a requerit de nou a la Genaralitat, per mitjà d'un dictamen motivat, perquè modifique l'actual L.U.V. i l'adapte a les directives Europees sobre contractació pública, de manera que és garantisquen el control administratiu i la transparència en la gestió urbanística.
La nova Llei Urbanística Valenciana no establix mecanismes suficients per a garantir la concurrència i la publicitat dels procediments d'adjudicació dels PAI als agents urbanitzadors.
La Comissió Europea considera que la nova L.U.V. i en concret els anuncis de licitació, els documents contractuals per a l'adjudicació dels PAI's, els procediments de selecció dels agents urbanitzadors i altres aspectes vulneren la normativa de la Comissió Europea sobre contractació pública.
Les autoritats comunitàries consideren contràries a les regles del mercat interior els anuncis de concursos d'obres publiques, els procediments d'adjudicació dels Programes d'Actuació integrada als agents urbanitzadors així com la possibilitat de modificar les condicions dels contractes en el moment de l'adjudicació o inclús durant la seua execució.
La comissió europea considera que els PAI's son contractes públics i per tant sotmesos al dret comunitari.
La Comissió Europea va concedir un termini de dos mesos per a modificar la normativa autonòmica. En cas de no modificar-se la Comissió Europea portara al tribunals de justícia europeus l'esmentada llei.
TERCERA:
L'apartat 6 de l'articule 6 de la L.U.V. diu textualment “Els ajuntaments hauran d'establir vies de participació dels ciutadans, a mes dels tramits d'informació pública, en les decisions que afecten l'ordenació i execució dels plans i projectes amb incidència en el territori, la promoció del qual els corresponga.....”
En este cas l'Ajuntament d'Olocau no hi ha establit cap via de participació mes allà dels tramits legalment establits en matèria d'informació pública, sobre una decisió que modifica radicalment l'estructura territorial del municipi d'Olocau i on els implicacions socials, demogràfiques i econòmiques produïxen un greu desequilibri social i territorial.
QUARTA:
El Pla General d'Ordenació Urbana d'Olocau va ser aprovat definitivament el dia 26/09/2003.
En l'acord d'inici del procediment de concurs....En la base particular b) Memòria necessitats i objectius del PAI és diu textualment: -Donar respostes als necessitats sorgides de l'evolució econòmica, demogràfica i sociològica.
Desde que és va aprovar el Pla General d'Ordenació Urbana han passat tres anys. En este temps l'evolució econòmica, demogràfica i sociològica no ha patit modificacions . Pel que resulta ridícul argumentar res en eixe sentit llevat que per dir vaguetats i repetir-les algú puga creure que son veritat.
QUINTA:
L'iniciativa publica i la gestió directa de Programa d'actuació integrada hauria de tindre prelació, tal com establix el punt 2 de l'articule 22 de la L.U.V. en atenció que l'actuació sobre una àrea de 480 Hectàrees, és a dir 48 vegades l'extensió actual del seu nucli urbà, suposa un canvi radical en la configuració del model territorial municipal i requerix un procés de participació social i democràtica que la gestió indirecta no pot garantir.
SEXTA:
L'absència d'un estudi serios que evalue les conseqüències per a Olocau del desenvolupament d'un sector de 480 Hectàrees enfront de les 10 Hectares que ocupa el nucli urbà d'Olocau en l'actualitat.
SÈPTIMA:
En la base J) És diu que “ A este efecte l'urbanitzador proposarà una relació d'obres publiques que és compromet a executar a costa seua........”
Posteriorment: “El contracte administratiu......De la Generalitat, Urbanística Valenciana, NO REQUERIRÀ LLICÈNCIA ESPECIFICA, sense perjuí que l'adjudicatari.......”
Com pensa l'Ajuntament d'Olocau controlar eixa obra publica que l'urbanitzador oferix a costa seua si esta no necessita una llicència especifica que determine exactament que consistix l'obra compromesa?. Que mecanismes d'exigència i control tindrà l'Ajuntament per a fer complir el que es compromet?
OCTAVA:
Base ñ) La taxa per tramitació dels programes a iniciativa particular és excessiva per quant dificulta la concurrència d'ofertes i predetermina a aquelles que van iniciar el procediment i amb qui l'administració a mantingut contactes, poguent haver definit el nivell de necessitats que s'haurien de satisfer per a facilitar l'adjudicació.
NOVENA:
La xifra provisional de càrregues d'urbanització és insuficient per quant suposa 60 € metre quadrat construible. Recents acords entre administracions publiques i promotors en sectors referents de desenvolupament sostenible s'establixen càrregues d'urbanització de 120 € metre quadrat construible per a garantir un nivell d'acabats urbanitzadors de qualitat a mes de les compensacions mediambientals requerides.
DESENA:
La base h.1) Prescripcions tècniques mínimes del projecte d'urbanització. Esta incorrectament redactada. De tal forma que és impossible conéixer basant-se en qué és definiran les prescripcions tècniques mínimes del projecte d'urbanització.
ONZENA:
En la base K) s'establix un cànon de 0,6 € per cada metre quadrat de sòl urbanitzable.
No se esta d'acord amb eixe cànon per quant per a la determinació de la participació en les plusvàlues generades per l'actuació no hi ha cap referència de calcul que demostre que eixa conclusió és la mas equilibrada.
A mes tampoc s'especifica si la taxa s'aplicara sobre el metre quadrat de sòl urbanitzable inicial o final.
Acords firmats recentment entre promotors i administracions publiques en processos urbanístics referents de desenvolupament sostenible s'ha establit 15 € per metre quadrat de sòl urbanitzable, a mes amb un percentatge de cessió de sostre per a vivendes protegides del 30%.
DOTZENA
El procediment emprat per al compliment del requisit de “informació pública” és insuficient, inadequat, i produïx indefensió als ciutadans afectats per l'àmbit de desenvolupament del Programa d'Actuació Integrat i aquells que sense estar afectats directament manifesten el seu interés a conéixer les característiques urbanístiques i tècniques de la proposta presentada per la immobiliària MAEXPA S.L.
Els centenars de documents que comprén la proposta tècnica, arxivats en dos baguls de mes d'un metre de longitud, que han de ser estudiats amb deteniment abans d'emetre un juí sobre la idoneïtat de la proposta, requerixen que qualsevol ciutadà haja de deixar el seu treball i les seues obligacions personals i professionals durant un període mínim de sis mesos per a poder estudiar i valorar tota la documentació presentada. El Sr. Ernesto Rios Segarra notari de Lliria afirma per escrit que la documentació de la proposta tècnica presentada per Maexpa conte mes de 4000 folis.
La disponibilitat d'horari de consulta i de personal qualificat per a donar explicacions és clarament insuficient per a atendre als centenars d'afectats de forma directa i als milers d'afectats indirectament. És impossible que en horari d'oficina administrativa de 10 a 15 hores i amb l'assistència d'una única persona puga informar-se detalladament de tots els extrems de la proposta a persones que no posseïxen instrucció tècnica adequada.
TRETZENA
Resulta materialment impossible confeccionar una proposta tècnica alternativa des que es publica l'anunci de concurs en el Butlletí de Les comunitats Europees el dia 18 d'octubre del 2006 fins al dia 18 de gener del 2007, data limite de presentació de propostes, tenint en compte que en eixe espai temporal han d'estar inclosos els 30 dies d'informació pública efectiva. La qual cosa fa evident els raonaments esgrimits per la Unió Europea contra la Llei Urbanística Valenciana.
Una proposta tècnica rigorosa que continga tota la documentació exigida per la normativa requerix com mínim un any de treball d'un equip multidisciplinari; urbanistes, enginyers, mediambientalistes, arquitectes, juristes, economistes, etc.
En este cas tot pareix apuntar que la proposta tècnica s'estava elaborant des de molt de temps abans d'iniciar-se el procediment de concurs. La qual cosa permet deduir que la presumpta concurrència d'ofertes no és sinó un frau de llei que propícia l'adjudicació del concurs a qui prèviament ha pactat amb l'administració municipal els termes de l'acord entre parts per a l'execució d'un PAI innecessari, absurd, desgavellat i irracional. Però a mes la proposta tècnica presentada per MAEXPA no té rigor i manifesta poca professionalitat en l'equip tècnic responsable de la seua redacció. Molt probablement s'hauran empleat altres memòries i propostes tècniques adaptant-les a les aparents característiques que es deduïxen d'una curta visita al territori objecte del procés urbanitzador. De tot això es deduïx que la proposta presentada va dirigida única i exclusivament a passar el tramit administratiu, en primer lloc, i ha obtindre els màxims beneficis econòmics com a finalitat última.
Com es deia abans, la documentació presentada no té rigor tècnic i és insuficient. Simplement és una adaptació al territori d'altres propostes tècniques que materialitzen un model de desenvolupament urbanístic que destruïx el territori, que destruïx les capacitats de regeneració econòmica i social d'un ambit i una ciutat empobrida des de fa dècades, i que és totalment inadequat als interessos dels ciutadans d'Olocau, de la comarca del Camp del Túria, de la comunitat Valenciana i de l'estat Espanyol.
Falten paràmetres importants, com pot ser el nombre de vivendes totals. En el cas que eixa dada existisca ha sigut impossible extraure-ho dels textos consultats i possiblement és un dada que tracta de furtar-se a l'opinió pública.
L'estudi d'impacte ambiental no té rigor científic. És tecnicament molt pobre i està realitzat a la mesura del procés urbanitzador , sent manifestament parcial amb els interessos immobiliaris.
Les memòries informatives i justificatives se substancien en unes poques pagines de forma vaga i inconcreta.
Però a mes la normativa proposta és insuficient, superficial i inconnexa i aplicada al desenvolupament del sector produiria problemes de seguretat jurídica als futurs adjudicataris de les parcel·les edificatòries i als adquirents de les vivendes.
CATORZENA
Des del punt de vista mediambiental la proposta tècnica no té un estudi sistemàtic i rigorós de l'emplaçament i de les característiques mediambientals del sector. L'estudi d'impacte ambiental desconeix la realitat i han sigut confeccionat al marge d'un estudi de caracterització del sector, realitzant-se el treball amb tota seguretat des del desconeixement de la realitat física del terreny.
No té mesures compensatòries suficients a l'impacte ambiental que tindrà la urbanització d'eixe sector. No té en compte l'impacte que sobre les necessitats de recursos hídrics tindrà esta proposta tenint en compte les necessitats d'aigua per a consum humà i per a reg. No es té en compte l'arreplegament i reutilització de les aigües de pluja.
No dimensiona les necessitats totals d'aigua per a abastiment del sector. Simplement les calcula d'acord amb una teòrica ocupació percentual de les vivendes.
No preveu l'obligatorietat d'enjardinament amb espècies xerófites atenent que l'aigua és un recurs escàs.
No es contemplen alternatives per a reduir la impermeabilització del sòl, alternatives que permetrien la recarrega dels aqüífers. S'impermeabilitza tot el territori sense tindre en compte les conseqüències que per als aqüífers tindrà dita circumstància, i els greus efectes que tindrà en els pous i efluents pròxims o llunyans a esta zona.
No hi ha un estudi de necessitats concretes i rigoroses sobre aigües. La normativa no preveu la reutilització de les aigües de pluja i tampoc l'arreplega d'estes aigües per a reg.
La proposta presentada per Maexpa maximitza la urbanització i la quantitat de vivendes amb l'única finalitat de maximitzar el benefici econòmic en detriment de la generació d'espais lliures, de convivència i socialització.
Va contra la tendència natural de preservar el màxim de sòl en benefici dels ciutadans.
D'estes consideracions es deduïx un clar desaprofitament dels recursos territorials i mediambientals per a satisfer necessitats de caràcter turístic i ambicions econòmiques que res aporten a l'economia del país.
En definitiva, és una proposta mediambientalment insostenible
QUINZENA
La normativa aplicada a este procediment impedix, que els directament afectats pel concurs d'este PAI, puguen tindre coneixement de tota la documentació presentada per l'empresa Maexpa en la fase concursal. Fem referència a la documentació presentada junt en el sobre B amb el títol “Proposició jurídica- Econòmica”
La documentació que es presentara en este sobre és essencial poder-la conéixer ja que la majoria d'ella té a veure amb les relacions jurídiques i econòmiques que s'establiran entre els promotors i els propietaris del sòl.
No poder accedir a esta documentació no fa mes que vulnerar drets bàsics dels propietaris de sòl i produïx indefensió al no poder al·legar amb coneixement de causa respecte a les propostes que fa l'empresa promotora.
Esta circumstància agreuja la dependència jurídica i econòmica dels propietaris del sòl respecte a la promotora i fa evident l'injust del procediment legal emprat.
SETZENA
Tot el procés i la proposta presentada per l'empresa és la conseqüència de la manifesta incompetència dels responsables municipals en la gestió del territori, materialitzant-se esta en l'abandó de les responsabilitats per a les que han sigut triats. Esta és la conseqüència de la desídia prou acreditada durant anys en el control i gestió del territori, havent propiciat per inacció l'acumulació de casos d'edificacions il·legals i sense llicència en sols no urbanitzables i protegits. Infraccions urbanístiques que s'han consolidat en el temps i que en este moment resulten molt difícils d'eradicar.
Esta és la conseqüència de la notoria intencionalitat d'alguns membres de l'equip de govern municipal i de l'evident parcialitat cap a una proposta tècnica que s'esta elaborant des de molt abans que s'aprovara l'ordenança municipal. Resulta patent la complicitat i el tracte de favor amb el promotor en la gestió del procediment administratiu.
Resulta evident que la intencionalitat política cap esta proposta estava dissenyada i emparada per membres de l'equip de govern des de fa molt de temps. Resulta evident l'existència d'acords i pactes amb la promotora per a desenvolupar esta proposta.
Resulta evident la incapacitat dels responsables municipals per a gestionar el creixement de la seua ciutat.
Resulta evident i manifesta la incompetència de l'equip de govern municipal per a atendre els interessos generals dels ciutadans d'Olocau.
Resulta evident per manifesta, la parcialitat d'alguns dels membres de l'equip de govern municipal cap esta empresa immobiliària.
Resulta evident la seua incapacitat per a gestionar les necessitats bàsiques dels seus ciutadans. Des de la disposició dels solars necessaris per a la construcció d'una nova escola, fins a la falta de sensibilitat davant de l'estat del consultori medic.
I perquè les decisions municipals en este poble es fonamenten en la política clientelar , en el servilisme, el piloteig i el vassallatge intel·lectual.
Davant l'aparença de legalitat de tot el procediment subjau un frau a la societat i al municipi d'Olocau.
La normativa que empara este procediment esta amenaçada per la Unió Europea de ser portada als tribunals per no respectar les directives europees.
Esta normativa esta emparant una sistemàtica destructora del territori valencià del que este procés és un exemple mes. Emparant-se en l'aparença de legalitat s'esta propiciant el saqueig del territori per part de les promotores immobiliàries que han vist en la Comunitat Valenciana el seu abeurador.
El saqueig del territori comença amb la desinformació dels ciutadans i xicotets propietaris. Contínua amb la intimidació davant de les conseqüències que ha de tindre per als que no accepten integrar-se en el procés. Seguix amb l'advertència dels innumerables gastos que hauran d'afrontar per a fer efectiu el seu aprofitament urbanístic i finalitza amb la rendició a la proposta de compra de l'empresa immobiliària de torn.
No pot per mes que qualificar de saqueig el que s'esta produint en este cas. Saqueig als xicotets propietaris. Saqueig dels interessos ciutadans. Saqueig del futur i del projecte de vida de molts jóvens d'Olocau.
Amb ocultament, d'esquena als ciutadans i sense cap escrúpol s'entrega als xicotets propietaris als taurons immobiliaris que han trobat el mig i l'ambient polític òptim per a saquejar el territori.
I perquè conste i assortisca els efectes oportuns firme la present en a 08 de novembre del 2006
SR. ALCALDE DE l'AJUNTAMENT d'OLOCAU
46169 OLOCAU València
Suscribirse a:
Entradas (Atom)
