Les possibilitats d'Olocau

El terme municipal d'Olocau té unes possibilitats extraordinàries, que són conseqüència de la seua posició respecte a la gran ciutat que és València però també en relació a la seua diversitat i a la seua estructura territorial.
L'actuació sobre eixe territori de manera reflexiva i intel·ligent pot oferir a Olocau un efecte multiplicador sobre les possibilitats que té de forma natural.
No obstant, durant els últims anys s'han desenvolupat unes dinàmiques a la Comunitat Valenciana que estan comprometent i posant en risc eixes potencialitats i les possibilitats d'un desenvolupament equilibrat.
El creixement i la urbanització extensiva amb ocupacions de sòl galopants amb molt baixes densitats esta propiciant l'especialització excessiva i la fragmentació dels espais naturals, hipotecant el creixement equilibrat i encarint els costos dels servicis d'abastiment d'aigua i servicis i de mobilitat eliminant els valors naturals i paisatgístics.
S'ha generat un marc de competitivitat per ser qui ocupa abans tot el seu territori amb ambets residencials despreciant els usos econòmics i productius i incrementant les necessitats de mobilitat per a accedir a ells.
El resultat ha sigut una especialització excessiva del territori que ha banalitzat i empobrit la vida de les ciutats.
L'encariment del mercat del sòl ha centrifugat als que tenen menys capacitat econòmica cap a ambets allunyats dels centres urbans, creant grups socials descohesionats i reclosos en barris que acaben sent guetos amb els problemes que comporta d'accés als servicis i de relació social.

Pel que és necessari afrontar els reptes derivats de la pressió urbanitzadora, de l'especialització funcional i dels riscos de segregació social.

És necessària una acció decidida de caràcter públic que siga capaç de aprofitar les oportunitats, prenent la iniciativa per a reorientar les polítiques urbanístiques contradient la tendència actual.
Contràriament a la tendència i les afirmacions que és necessària una desregulació del sòl, en l'ambet de l'ordenació del territori, les polítiques urbanístiques publiques han d'afirmar la necessitat un major compromís col·lectiu d'intervenció per a garantir una major eficiència econòmica i social, perservand els valors naturals i la sostenibilitat ambiental i una equitat social mes elevada.
Per a la defensa d'estos valors es requerix apostar per models d'urbanització que compacite i integre en un tot complex els assentaments que són la garantia de la preservació del sòl no urbanitzable i del paisatge.
De tal manera que enfront de la dispersió de les urbanitzacions sobre el territori, s'ha de créixer en continuïtat, en densitats mitges diferenciant clarament entre la ciutat construïda i els espais lliures.
Vindicand, enfront de l'especialització funcional, la mescla d'usos, la riquesa de la vida en ciutat i l'espai public com un dret. I enfront dels riscos de segregació social i separació dels ciutadans en funció de la capacitat econòmica per a accedir a una vivenda, apostar per espais de cohesió de convivència i de redistribució social.
Olocau ubicada espacialment a 35 quilòmetres de València afronta en este moment la disjuntiva de gestionar adequadament el seu territori de tal manera que li permeta afrontar les pròximes dècades amb garanties de progrés o al contrari acabar sent una ciutat dormitori o un gueto social.
Les expectatives no són res falagueres. L'equip de govern municipal ha apostat per un desenvolupament intensiu de caràcter residencial, despreciant el valor del territori com a oportunitat per a tots els Olocauins i liquidant el patrimoni municipal de sòl per a posar-ho en mans de la iniciativa privada al marge de qualsevol consideració de conveniència política i social.El temps ha de passar factura no sols als que van prendre les decisions sinó al conjunt de ciutadans d'Olocau que no podran retrocedir en el temps per a esmenar un procés equivocat des del principi.