Urbanisme delirant

Des de fa mes de quaranta anys, Olocau alié al món exterior, roman immutable, perdent població lenta però inexorablement. Contràriament al que succeïx un poc mes enllà, on la improvisació i la inèrcia pressiona sobre el territori i el transforma al marge dels interessos generals. Durant segles els habitants d'Olocau han anat sedimentant amb el seu treball, el seu esforç i les seues aportacions un assentament humà que ha perdurat fins hui. En el segle XXI les intervencions sobre el territori han de fer-se amb prudència i sensibilitat, amb intel·ligència i amb la cura necessària que permeta intuir el futur i accepte caminar cap al progrés preservant l'herència rebuda i mantenint la identitat en la ens reconeixem. Necessitem, recapacitar conjuntament per a valorar les necessitats i els interessos actuals i futurs però també tenim l'obligació de preservar els valors de l'assentament humà i l'entorn mediambiental Des de la perspectiva que les persones són el primer i que a elles ens hi devem.

El terme municipal d'Olocau té unes possibilitats extraordinàries, que són conseqüència de la seua posició respecte a la gran ciutat que és València, però també en relació a la seua diversitat i a la seua estructura territorial.

L'actuació sobre eixe territori de manera reflexiva i intel·ligent pot oferir a Olocau un efecte multiplicador sobre les possibilitats que té de forma natural.
No obstant, durant els últims anys s'han desenvolupat unes dinàmiques a la Comunitat Valenciana que estan comprometent i posant en risc eixes potencialitats i les possibilitats d'un desenvolupament equilibrat.
El creixement i la urbanització extensiva, amb ocupacions de sòl galopants amb molt baixes densitats, esta propiciant l'especialització excessiva i la fragmentació dels espais naturals, hipotecant el creixement equilibrat i encarint els costos dels servicis d'abastiment d'aigua, d’energia i de mobilitat, eliminant els valors naturals i paisatgístics.
S'ha generat un marc de competitivitat per ser qui ocupa abans tot el seu territori amb ambets residencials, despreciant els usos econòmics i productius i incrementant les necessitats de mobilitat per a accedir a ells.
El resultat ha sigut una especialització excessiva del territori, que ha banalitzat i empobrit la vida de les ciutats.
L'encariment del mercat del sòl ha centrifugat als que tenen menys capacitat econòmica cap a ambets allunyats dels centres urbans, creant grups socials descohesionats i reclosos en barris que acaben sent guetos amb els problemes que comporta de relació social i d’accés als servicis.
Pel que és necessari afrontar els reptes derivats de la pressió urbanitzadora, de l'especialització funcional i dels riscos de segregació social.
És necessària una acció decidida de caràcter públic, que siga capaç de aprofitar les oportunitats, prenent la iniciativa per a reorientar les polítiques urbanístiques contradient la tendència actual.
Contràriament a la tendència i les afirmacions de que és necessària una desregulació del sòl, en l'ambet de l'ordenació del territori, les polítiques urbanístiques publiques han d'afirmar la necessitat un major compromís col·lectiu d'intervenció per a garantir una major eficiència econòmica i social, perservant els valors naturals i la sostenibilitat ambiental.
Per a la defensa d'estos valors es requerix apostar per models d'urbanització que compacite i integre en un tot complex els assentaments, que són la garantia de la preservació del sòl no urbanitzable i del paisatge.
De tal manera que enfront de la dispersió de les urbanitzacions sobre el territori, s'ha de créixer en continuïtat, en densitats mitges diferenciant clarament entre la ciutat construïda i els espais lliures.
Vindicant, enfront de l'especialització funcional, la mescla d'usos, la riquesa de la vida en ciutat i l'espai public com un dret. I enfront dels riscos de segregació social dels ciutadans en funció de la capacitat econòmica per a accedir a una vivenda, apostar per espais de cohesió, de convivència i de redistribució social.
Olocau ubicada espacialment a 35 quilòmetres de València afronta en este moment la disjuntiva de gestionar adequadament el seu territori de tal manera que li permeta afrontar les pròximes dècades amb garanties de progrés o per el contrari acabar sent una ciutat dormitori o un gueto social.
Les expectatives no són res falagueres. L'equip de govern municipal ha apostat per un desenvolupament extensiu de caràcter residencial, despreciant el valor del territori com a oportunitat per a tots els Olocauins i liquidant el patrimoni municipal de sòl per a posar-ho en mans de la iniciativa privada al marge de qualsevol consideració de conveniència política i social.
El temps ha de passar factura no sols als que van prendre les decisions sinó al conjunt de ciutadans d'Olocau que no podran retrocedir en el temps per a esmenar un procés equivocat des del principi.
Els que han pres eixes decisions al marge de l'opinió dels ciutadans intenten criminalitzar ara als que es resistixen a acceptar una imposició capritxosa davant un pretés esquerranisme social. El temps ha de posar a cada un en el seu lloc.