8.11.06

Olocau davant el seu futur III

Moltes vegades durant els últims anys conversant amb amics i coneguts d'Olocau hem comentat el procés de degradació social a què assistíem.

L'edat mitjana dels ciutadans d'Olocau augmentava mentres que el padró d'habitants romania sense variacions generant problemes per a mantindre un col·legi en condicions mínimament acceptables.
Alguns dels servicis imprescindibles com poden ser les botigues de productes bàsics anaven tancant i desapareixent amb les consegüents dificultats perquè les persones majors pogueren abastir-se.
Ni tan tan sols existien iniciatives que des del punt de vista de l'oci i la restauració aportaren algo de varietat i qualitat a l'oferta de servicis. Aprofitant entre altres els centenars de ciclistes que passaven per Olocau els caps de setmana. Iniciatives estes, entre altres, que pogueren atraure nous residents a la població.
La joventut d'Olocau no troba suports per a realitzar activitats lúdiques, esportives, culturals...

A pesar d'eixe conjunt de comentaris i davant de les especials característiques d'un municipi molt xicotet, no acabava de relacionar els problemes amb els seus responsables municipals.

Des de fa 3 o 4 anys he pogut observar que eixe procés de degradació social creixia sense parar i que era imputable en part al desistiment de responsabilitat que s'estava produint per part d'eixos responsables.

Hui eixe desistiment de responsabilitat es fa pales de forma contundent i confirma tot allò que ja s'argumentava des de aproximadament 8 o 10 anys.

El que ha succeït és que estos responsables municipals no han cregut en la seua ciutat, seguixen sense creure en la seua gent i desconfien d'ella. A la vista de les respostes que es donen en l'entrevista a l'alcalde registrada en els fòrums de www.olocau.Org i www.olocau.biz (que recomane tornar a llegir - pero sobre tot escoltar l'entrevista radiofónica-) evidencía la seua molèstia per les inapropiades i impertinents preguntes dels seus conciutadans i en cap moment existix predisposició per a informar , ajudar, corregir i respondre a les inquietuds que es manifesten en les preguntes que li fan.
No tenen cap pudor a insinuar que els seus conciutadans no estan en condicions de prendre les seues pròpies decisions.

El procés de desconfiança es retroalimenta permanentment. I en este moment una part significativa de ciutadans de Olocau no accepta ser observador dels despropòsits dels seus dirigents, i desconfia de les seues decisions argumentant que hi ha raons inconfessables que impulsen a prendre determinades decisions.

Els governants d'Olocau no han tingut una mirada pròxima al que tenen al seu voltant. S'han instal·lat en el seu pedestal al marge de la realitat social, econòmica i cultural, i en algun cas creient pertànyer a algun tipus de dinastia quasi hereditària.

El procés de degradació continua avançant per l'absència d'un projecte col·lectiu de ciutat on primen els valors culturals, educatius, de convivència, progrés i desenvolupament sostenible.

Cap ciutat creix en convivència, en progrés social i econòmic si no és amb la complicitat de la majoria dels seus ciutadans
La informació clara, sense enganys ni mitges veritats, el debat, la discussió i la reflexió enriquixen a les societats. Res és mes perjudicial que l'engany, la mentida, l'amagament i la por.

La por, el favor i la intimidacio és la coartada que permet que perdure el domini de la voluntat. I això és el que esta passant a Olocau.
Però hui es manifesta en tota la seua virulència el divorci entre els polítics d'Olocau i els interessos dels seus ciutadans.
I eixe divorci es produïx quan uns desitgen eixir del sotmetiment i el vassallatge intel·lectual mentres els altres es resistixen a deixar escapar els instruments de domini: la por, la intimidació i el favor.

Les societats per definició són mes sàvies que els seus dirigents i no passa molt de temps abans que cada un acabe en el lloc que li correspon.

Olocau necessita realitzar un bot cap avant. Estudiat, mesurat, reflexionant; pensant com es farà i en que direcció, que tinga en compte els seus punts forts i sobretot que compte amb la majoria social de la població.

Fins ara, les autoritats d'Olocau per la seua posició preeminent disposen de tota la informació. Els ciutadans practicament no disposen de cap. Les autoritats d'Olocau coneixen perfectament els amagatalls de l'urbanisme i el planejament, de les negociacións i la prèvia preparació, els acords previs, els tramits i els acords a posteriori; i els han utilitzat d'esquena als ciutadans.
Ells, les autoritats, coneixen perfectament el que sera el final d'esta xicoteta comunitat, però no vos ho van a comptar. Els seus interessos no són els de la resta del els ciutadans.
Amb les dades que disposen, portar a tota una ciutat pel camí que la pretenen portar caldria qualificar-lo de suïcidi social.

Olocau, afortunadament encara té una "geografia visible". Eixe és el seu màxim patrimoni. Només fa falta tirar una mirada a alguns municipis del Camp del Túria per a veure que la seua antiga geografia visible s'ha convertit en "geografia invisible". Hui només tenen una gran extensió de casetes apariades sense cap personalitat.

Hui a Olocau hi ha un dèficit representatiu evident. Els que hagueren de representar els valors de "justícia social" pareixen mes bé representar als que unicament desitgen omplir-se les butxaques amb els béns d'altres.

Com actuar quan succeïx quelcom així?
Els ciutadans no som mers receptors d'autoritat i servicis. Som actors i amos del nostre futur. No hem de romandre impassibles quan passa algo així.
Sempre és possible fer alguna cosa. El primer és alçar la veu i dir "prou", prou de pendre el pel. Prou de mitges veritats. Exigir el canvi en les decisions o de les persones que les prenen.
I eixir al carrer si és necessari alçant la veu per a canviar les coses.
Vicent Navarro Sierra

1 comentario:

Voro dijo...

Completament d'acord